Com vaig descobrir aquest camí?

Aquest grup de jovenetes necessitaven una entrenadora. Jo realment era una noia molt joveneta tenia 16 anyets i elles de 9 fins a 13 anys. Ningú no va tenir por, realment confiaven en mi. Va ser una de les coses que més hem va agrada que em tractessin com a una persona responsable.
Els dies abans de començar els entrenaments me vaig plantejar una sèrie de propòsits entre un d'ells:
-Podien comptar amb mi per a tot, però afora dels entrenaments. M’entres entrenàvem volia serietat i així va ser.
 La primera temporada va anar prou bé, van sorgir algun conflicte però sense cap importància lleu, posteriorment vaig aprendre dels errors i no ho feia en altres temporades.
Així va ser quan me'n vaig adonar: el que realment me agradava i era ensenyar i estar amb els nens/es.